Bon dia. Em dic Manel i sóc treballador penitenciari.
Començo a fer aquest bloc perquè en aquests moments estem passant uns temps complicats. Tothom, evidentment, i també els treballadors penitenciaris. I necessito expressar la meva opinió sobre les coses que ens passen. I també crec que la meva opinió és necessaria. Totes les opinions són necessàries i jo aquí expressaré la meva perquè és l'única que puc expressar de forma sincera.
Aquest bloc,però, també estarà obert també a les opinions que tu vulguis expressar.
Com començo avui, el primer que faré serà presentar-me. Com ja he explicat, em dic Manel. Treballo com a tècnic especialista a la presó d'homes de Barcelona, més coneguda com a Model. Sóc funcionari de carrera. Malgrat això, he decidit utilitzar preferentment en aquest bloc la forma treballador penitenciari per marcar que som treballadors i treballem i per incloure a totes les persones que treballen a les presons i no són funcionaris.
I em presento perquè quan jo anava a assamblees fa molt de temps quan es feien assemblees sempre tenia interès en saber de qui era o a qui representava la persona que parlava. Per això i com a excepció avui parlaré de mi pel que fa a la procedència de les meves opinions.
Així, vaig entrar a presons l'any l'any 1993 a la presó de Quatre Camins. Allà no vaig tenir cap afiliació. Jo volia afiliar-me a CCOO però no vaig tenir l'oportunitat i em vaig estimar més no afiliar-me a cap sindicat.
Posteriorment, vaig arribar a la presó Model. Després d'un temps i de molts esdeveniments vaig intentar novament afiliar-me a CCOO però un dels seus líders que es deia tal José Fermín em va dir que no calia que ho fes. I no vaig insistir més.
Durant molt de temps no vaig considerar prioritari afiliar-me però sí manifestar la meva opinió. Així, durant un temps vaig editar, juntament amb el Fede, una revista que es deia l'Opinió. Segurament, la majoria de vosaltres no la recordarà. Tampoc no cal, era una cosa senzilla i amb el mal costum de signar el nostre nom. Res d'això tan modern d'invertar-se els noms.
Molt temps després em vaig afiliar a l'UGT perquè hi confiava en un dels seus delegats, en Ferran. El que no em va dir en Ferran és que ell marxava del sindicat. Així, una setmana més tard em vaig donar de baixa d'UGT. La meva raó per ser-hi havia desaparegut.
Poc després, amb altres companys i especialment amb l'Esteve, vaig fundar el sindicat UTP. Aquest sindicat va tenir una vida efímera i només es va presentar a unes eleccions. I això gràcies a l'ajut de molts companys.
Fa poc, he participat en un parell de reunions amb membres del sindicat ACAIP, que s'està instal.lant a Catalunya, però he decidit no tenir cap participació en la seva formació ni en el seu funcionament.
En resum, ara mateix no estic afiliat a cap sindicat i per tant la meva opinió no és de cap d'ells.
No sé si té molt d'interès la meva trajectòria. He volgut explicar-la perquè com les opinions, ni la dels altres ni la meva, no surten del no res vull que tothom sàpiga quines influències poden tenir les meves.
Espero no parlar més sobre mi. El que sí vull és parlar sobre totes les coses que estan passant a les presons catalanes. I, com diria el meu amic Juanjo, vull que em llegeixis.
