L'exemple, les prioritats i els pactes

Després del últim apunt i després de les coses que han passat, i les que no han passat, he estat reflexionant una mica. I he pensat que quan demanes alguna cosa, quan algú escriu per criticar -amb raó- els altres per algun motiu, ha de ser conscient de no fer exactament allò que critica que fan els altres. I no és únicament un tema de ser sinó també un tema de semblar. L'exemple sempre és la millor sol.lució i en organitzacions com la nostra si l'exemple ve de dalt sempre és molt millor que l'ordre, els pasquins o les demandes. I és millor perquè és més efectiu.

També pensava sobre les prioritats, decidir què és el més important o el més urgent, allò que ha de passar al davant d'altres coses, també importants i de les quals ens agradaria més parlar-ne. Aquí podria posar exemples, i ho faré, per seguir el meu propi raonament. Últimament, un sindicat ha redactat un escrit per dir que no hi assistiria a una entrega de medalles com a protesta per la nostra actual situació laboral. És una posició correcta, sens dubte. És, però, el tipus d'escrit prioritari que cal que redacti. Penso sincerament que no. I tenia més exemples però no he volgut posar el més  fàcil, que consti.

És evident que tinc la meva opinió sobre què és prioritari actualment. Ho vaig escriure en el darrer apunt, l'acord de condicions de treball pels propers dos anys. No s'ha produït cap moviment en aquest sentit. Després del document d'UGT cap altre sindicat ha fet pública la seves propostes. Hem de pensar que estan preparant els seus documents.

I aquí arribem al tema dels pactes. Tots el treballadors penitenciaris estem al mateix vaixell. Tots els que portem l'uniforme penitenciari  som del mateix equip. I hem de jugar tots en equip i pels interessos de tots. Aquest seria el primer pacte. Hem de lluitar per tal que tots hi guanyem, no només uns quants. Parlo, com ja feia l'últim cop, de concursos, de permutes, de substitucions i totes les formes de promoció que puguin sorgir. Parlo també que cap sindicat no posi els seus interessos per sobre dels del treballador per aconseguir algun avantatge -parlo per exemple d'eleccios sindicals- i parlo també de fer un pacte amb nosaltres mateixos per implicar-nos tots. Tots hem de col.laborar pel bé de tothom i no he consentir que ningú ens impedeixi participar. I tots hem de tenir molt clar què vol dir la participació: facilitar informació, és clar. Però també, i sobre tot, fer propostes, discutir-les i aprovar-les. Perquè, després, allò que es negocii ens afectarà a tots els que treballem cada dia. No podem consentir que les propostes que vagin a negociació no siguin també les nostres.

Rumors i propostes

Des que vaig decidir tornar a escriure aquest modest blog, vaig pensar quins podien ser els temes a tractar. Un que va venir ràpidament al cap, va ser el dels rumors. Cada dia, al nostre àmbit es propaguen rumors més o més interessats, innocents o no sobre totes les qüestions possibles. 

Però volia incidir, ara, en aquells que tenen a veure amb la nostra feina i amb les nostres condicions laborals: que si tindrem paga, si no, si tancaran aquest o aquell centre, si farem aquest o aquell horari, si les xinxes existeixen o no... Fins i tot tinc la teoria que la nostra pròpia direcció general llença rumors sobre un empitjorament de les condicions laborals a veure com reaccionem. Penso que els rumors creen un estat d'opinió determinat i per això és molt important que hi hagi rumors positius. Així, m'apunto al rumor que diu que l'any que ve ens tornaran els dies de festa perduts

Nogensmenys -que és una paraula que m'agrada molt-, estareu d'acord amb mi que és molt més important la realitat, allò que ens passa i allò que ens pot passar realment. I quin és nostre futur proper. Un d'ells quedarà escrit en el nou acord de condicions laborals la vigència del qual acaba a final d'any. 

Aquest dies, i és d'agrair, els companys del sindicat UGT han fet públic un document a les propostes que ells presenten per millores les condicions laborals del nostre col.lectiu. Està disponible als centres però qui el vulgui consultat en línia, pot fer-ho a 

http://www.ugtpresons.com/antiga/modules.php?name=News&file=article&sid=2169

Aquí em referiré, de forma breu a algunes de les seves propostes. Amb un ànim molt clar: mostrar-me d'acord o en desacord amb les seves propostes, esmenar-les o complementar-les i, amb absoluta modèstia proposar alguna cosa més. I convido tothom que llegeixi aquest article que faci el mateix per tal que les persones que negociin això puguin tenir totes les nostres idees i puguin representar-les, si volen.

En primer lloc, parla de retribucions per demanar bàsicament que el programa PRP s'integri en el complement específic i que es negocii un nou programa d'incentivació. D'acord. Sobta, però, que no hi hagi cap referència a la paga extra de l'any 2014.És cert,. m'ho ha remarcat un company, que això seria tema de la mesa general i no del nostre sector. A mi, malgrat concedir-ho, em continua sobtant. Crec que la paga extra és un element imprescindible de la negociació ja que Catalunya serà un dels pocs llocs de l'estat on no es pagarà. Malgrat això, esperarem notícies de la mesa general.

Continua el document parlant dels interins de rehabilitació. Res a objectar, sembla de justícia. 

No vull ser massa exhaustiu en l'anàlisi del document, que com ja he dit es pot consultar. Semblen bones pensades demanar els canvis sense limitació i la millora de les hores de judici i, per tant, res a objectar.

Arribem, finalment, al tema dels concursos. El document li dedica molt d'espai. És normal, tots tenim aspiracions i no volem quedar-nos per sempre més a un pati sense cap augment de categoria professional. I en  aquest aspecte el document és ambiciós i està bé que ho sigui. 

Hi ha un plantejament previ, però. La forma i els barems amb els quals se celebraran tots aquests concursos. Vull ser clar sense ser ofensiu per ningú.Tenim un sistema basat, sobretot, en dos conceptes: la formació i l'antiguitat. Aquest segon concepte és objectiu i no requereix cap esforç. El primer,en canvi, requereix d'un esforç per millorar però també té una voloració arbitrària. I no només la seva valoració sinó que a l'hora de concedir aquesta formació també es fa d'una forma arbitrària.

Intentaré ser més clar. Un funcionari que sigui alliberat, tingui crèdit horari o sigui delegat ha tingut en l'apartat de formació uina puntuació molt més alta que la resta del personal en tots els concursos. No vull incidir en els motius però que aquesta dada és objectiva és absolutament clar. Per tant, importa molt quins seran els barems dels propers concursos abans de fer-los. Si, per exemple, l'apartat formació tingués encara més importància i l'apartat antiguitat en tingués menys de la que té ara -tal i com diu també un altre rumor- això faria que les persones que no tinguessin una relació especial amb el seu sindicat no podrien obtenir gairebé cap plaça en aquests concursos. La demanda de concursos i la seva negociació, per tant, seria una possibilitat clara que obtinguessin plaça només les pesones que estan negociant aquests concursos.

Sé que sóna lleig però tots sabem que això és, bàsicament, la veritat. Per tant, caldria un pacte entre els companys sindicalistes i la resta de companys per no potenciar més la formació per sobre de l'antiguitat, com a mínim. M'agradaria pensar que estan disposats a fer aquest pacte abans de demanar-nos cap esforç de mobilització.

Per últim, també pel que fa als concursos, m'agradaria proposar una cosa. Per què els funcionaris d'interior no podem concursar a les places d'àrea mixta des de la nostra plaça d'interior i a l'inrevès. M'explico. Un funcionari que treballa a interior vol concursar a comunicacions. Per fer-ho, actualment, ha de concursar primer a àrea mixta i al proper concurs intentar guanyar la plaça de comunicacions. Per què no fer-ho en un únic concurs. I a l'inrevès, des d'àrea mixta concursar a una plaça concreta d'interior sense haver de fer dos concursos. No sembla que això costi calers i dóna més possibilitats de promoció

Bé, per avui, no escric més. Serien molt interessants les vostres aportacions, com ja he dit. 

Acabo, un altre cop dono les gràcies als companys de l'UGT per fer públic aquest document i encoratjo els altres sindicats que facin el mateix aviat.

Un nou començament

Fa uns mesos vaig començar a escriure aquest blog. No en vaig fer masssa publicitat. No es tractava d'això, simplement volia exposar la meva opinió sobre algunes coses.. Si algú ho llegia bé i si no ningú no ho feia, tampoc no passava res.
Poc després, mogut per les circumstàncies que estem passant a la nostra feina i influït per l'opinió d'alguns companys de feina, em vaig afiliar al sindicat ACAIP, vam forçar una assemblea i em vaig presentar com a candidat a delegat.
En aquestes circumstàncies no em va semblar correcte continuar escrivint aquí. Creia que era una mica incompatible.
Com sabeu, malgrat rebre els vots d'alguns de vosaltres, la major part dels nostres companys van decidir votar l'altre candidat, el candidat que ja hi era i que, per tant, continua sent-hi.
No es tracta de parlar més sobre això, potser ja n'hem parlat massa. Però el fet de no ser candidat no vol dir, en cap cas, que no pugui expressar la meva opinió sobre els temes que afecten la nostra feina i les nostres condicions de treball. I és el que penso fer en aquest blog.M'hauria agradat fer-ho també dins el meu sindicat però sembla que, de moment, només està previst explicar incidències. I, sincerament, a mi això no em sembla suficient. Per tot això, ho faré des d'aquí. I us convido a fer el mateix. M'agradaria que participeu amb mi, que llegiu però també que comenteu i que escriviu. Aquest espai aspira a ser un dels llocs on tothom pugui exposar les seves opinions, fer les seves propostes i criticar tot allò que calgui.
Penseu que, en moltes altres coses, si no ho fem nosaltres ho farà algú altre. I no tenim cap garantia que ho faci millor. Desgraciadament, ens afectarà igual i per tant no ens podem desentendre.