L'exemple, les prioritats i els pactes

Després del últim apunt i després de les coses que han passat, i les que no han passat, he estat reflexionant una mica. I he pensat que quan demanes alguna cosa, quan algú escriu per criticar -amb raó- els altres per algun motiu, ha de ser conscient de no fer exactament allò que critica que fan els altres. I no és únicament un tema de ser sinó també un tema de semblar. L'exemple sempre és la millor sol.lució i en organitzacions com la nostra si l'exemple ve de dalt sempre és molt millor que l'ordre, els pasquins o les demandes. I és millor perquè és més efectiu.

També pensava sobre les prioritats, decidir què és el més important o el més urgent, allò que ha de passar al davant d'altres coses, també importants i de les quals ens agradaria més parlar-ne. Aquí podria posar exemples, i ho faré, per seguir el meu propi raonament. Últimament, un sindicat ha redactat un escrit per dir que no hi assistiria a una entrega de medalles com a protesta per la nostra actual situació laboral. És una posició correcta, sens dubte. És, però, el tipus d'escrit prioritari que cal que redacti. Penso sincerament que no. I tenia més exemples però no he volgut posar el més  fàcil, que consti.

És evident que tinc la meva opinió sobre què és prioritari actualment. Ho vaig escriure en el darrer apunt, l'acord de condicions de treball pels propers dos anys. No s'ha produït cap moviment en aquest sentit. Després del document d'UGT cap altre sindicat ha fet pública la seves propostes. Hem de pensar que estan preparant els seus documents.

I aquí arribem al tema dels pactes. Tots el treballadors penitenciaris estem al mateix vaixell. Tots els que portem l'uniforme penitenciari  som del mateix equip. I hem de jugar tots en equip i pels interessos de tots. Aquest seria el primer pacte. Hem de lluitar per tal que tots hi guanyem, no només uns quants. Parlo, com ja feia l'últim cop, de concursos, de permutes, de substitucions i totes les formes de promoció que puguin sorgir. Parlo també que cap sindicat no posi els seus interessos per sobre dels del treballador per aconseguir algun avantatge -parlo per exemple d'eleccios sindicals- i parlo també de fer un pacte amb nosaltres mateixos per implicar-nos tots. Tots hem de col.laborar pel bé de tothom i no he consentir que ningú ens impedeixi participar. I tots hem de tenir molt clar què vol dir la participació: facilitar informació, és clar. Però també, i sobre tot, fer propostes, discutir-les i aprovar-les. Perquè, després, allò que es negocii ens afectarà a tots els que treballem cada dia. No podem consentir que les propostes que vagin a negociació no siguin també les nostres.